CATÀLEG – Allò que no s’anomena: entre les expectatives i el patiment

CATÀLEG – Allò que no s’anomena: entre les expectatives i el patiment

Roca Umbert Fàbrica de les Arts

El catàleg Allò que no s’anomena: entre les expectatives i el patiment amplia els textos de l’exposició homònima escrits per la curadora independent Nerea Campo i recull documentació gràfica i noves aproximacions a les peces de Montse Morcate, Mireia Plans, Raquel Luaces i Rebeca Pardo de la mà de les mateixes artistes.

L’exposició Allò que no s’anomena: entre les expectatives i el patiment partia de la idea que les expectatives socials imposades sostenen el sistema, sovint a costa del silenci i del patiment. Històricament, la feminitat s’ha associat a l’obligació de complaure, no incomodar i sobretot no parlar ni assenyalar les violències que travessen cossos i vides. Anomenar, però, obliga a observar i atendre la realitat incòmoda. Des de pràctiques tan diverses com la instal·lació o el fotollibre, les artistes abordaven violències quotidianes però estructurals relacionades amb la maternitat, la salut mental, la pressió estètica, la tecnologia i els mecanismes de reconeixement social.

L’exposició es va poder veure a l’Espai d’Arts de Roca Umbert entre el 29 de gener i el 15 de març del 2026.

El catàleg es pot comprar al punt d’informació de Roca Umbert (divendres, de 17 a 20 h; dissabtes, de 10.30 a 13.30 h i de 17 a 20 h; i diumenges, de 10.30 a 13.30 h). També es pot comprar a la botiga en línia i recollir al punt d’informació durant el seu horari d’obertura.

El catàleg i l’exposició, organitzats per Roca Umbert Fàbrica de les Arts amb el Suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, han estat finançats pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Unió Europea i l’Agència Estatal de Recerca / PID2022-137176OA-I00.

Mesa Redonda – Parlar per transformar: dones i patiments invisibilitzats

Taula rodona – «Parlar per transformar: dones i patiments invisibilitzats»
Activitat a l’entorn de l’exposició «Allò que no s’anomena. Entre les expectatives i el patiment»

Dijous 19 de febrer – Roca Umbert Fàbrica de les Arts

En el marc de l’exposició Allò que no s’anomena. Entre les expectatives i el patiment, obrim un espai de diàleg i transferència entre l’art i les ciències de la salut, la cura i l’acompanyament emocional.

La conversa reunirà les artistes Montse Morcate i Rebeca Pardo, presents a l’exposició amb les peces F.I.V i Baby is born, baby is here, i A contrafil respectivament. Treballs que reivindiquen dolors i patiments vinculats als processos de fertilitat, la violència obstètrica i els biaixos de gènere en la identificació de les altes capacitats en dones.

Les acompanyaran Mònica Cortés, psicòloga especialitzada en altes capacitats, i Susana Rodríguez, matrona de l’Hospital del Mar, per explorar com els processos creatius traspassen els límits de l’art i connecten amb pràctiques professionals. Des de mirades diverses, però complementàries, s’abordarà com l’art pot generar coneixement, obrir preguntes i establir vincles i sinergies amb altres disciplines, tot incidint en la manera com es construeixen, es viuen i es narren experiències sovint invisibilitzades.

L’activitat convida el públic a participar d’un espai de pensament crític i intercanvi, on disciplines diverses dialoguen per imaginar noves formes d’acompanyament, comprensió i cura col·lectiva.

EXPOSICIÓN – Allò que no s’anomena: entre les expectatives i el patiment

Allò que no s’anomena: entre les expectatives i el patiment

Roca Umbert Fàbrica de les Arts

Allò que no s’anomena: entre les expectatives i el patiment parteix de la idea que les expectatives socials imposades sostenen el sistema, sovint a costa del silenci i del patiment. Històricament, la feminitat s’ha associat a l’obligació de complaure, no incomodar i sobretot no parlar ni assenyalar les violències que travessen cossos i vides. Anomenar, però, obliga a observar i atendre la realitat incòmoda.

L’exposició reuneix el treball que les artistes Montse Morcate, Mireia Plans, Raquel Luaces i Rebeca Pardo han desenvolupat, en part, durant la seva residència a Roca Umbert i també en el marc del projecte de recerca acadèmic Representacions contemporànies del dol i el patiment: visibilitat, agència i transformació social a través de la imatge(Generación del Conocimiento 2022- Ministerio de Ciencia e Innovación). Des de pràctiques tan diverses com la instal·lació o el fotollibre, les artistes aborden violències quotidianes però estructurals relacionades amb la maternitat, la salut mental, la pressió estètica, la tecnologia i els mecanismes de reconeixement social.

Amb la participació de Montse Morcate, Mireia Plans, Raquel Luaces i Rebeca Pardo

Textos de Nerea Campo
Imatge gràfica de Núria Vila
Organitza i produeix Espai d’Arts, Roca Umbert Fàbrica de les Arts i Ajuntament de Granollers
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Unió Europea i l’Agència Estatal de Recerca / PID2022-137176OA-I00

Inauguració de l’exposició «Allò que no s’anomena. Entre les expectatives i el patiment»
Exposició de Montse Morcate, Raquel Luaces, Mireia Plans i Rebeca Pardo
dj. 29.01.26 | 19:00 h

Taula rodona «Parlar per transformar: dones i patiments invisibilitzats»
Activitat a l’entorn de l’exposició «Allò que no s’anomena. Entre les expectatives i el patiment»
dj. 19.02.26 | 19:00 h

Visita comentada a l’exposició «Allò que no s’anomena. Entre les expectatives i el patiment»
A càrrec de les artistes
ds. 28.02.26 | 12:00 h

Presentació del catàleg de l’exposició «Allò que no s’anomena. Entre les expectatives i el patiment»
A càrrec de les artistes i Nerea Campo
dj. 12.03.26 | 19:00 h
Espai d’Arts

Taller familiar Drip, splash, smear! Pintura corporal i d’acció per parlar d’allò que no s’anomena
Activitat a l’entorn de l’exposició «Allò que no s’anomena. Entre les expectatives i el patiment»
ds. 14.03.26 | 17:30 h

III SEMINARIO INTERNACIONAL

III SEMINARIO INTERNACIONAL REPRESENTACIONES CONTEMPORÁNEAS DEL DUELO Y EL DOLOR

Imágenes de Muerte y Duelo en los Medios Populares
 
12 de Junio de 2025 a las 12H.
Compartimos el cartel y el pdf con el programa y los resúmenes.
PROGRAMA

12.00H Presentación de Panagiotis Pentaris. Thanatology Research Lab

 

12.15H Representaciones del Duelo y el Dolor: Visibilización, Agencia y Transformación Social a través de la Imagen. Introducción al proyecto por Montse Morcate, Investigadora Principal (IP)

 

12.30H Mattia Petricola. Self-mourning and Posthumous Identity in Popular Film: On The Lovely Bones (2009) and Wristcutters: A Love Story (2006)

 

12.50H Dr Stacey Pitsillides

 

13.10H Susana de Noronha

 

13.30H Outi Hakola. Total Pain in Audiovisual Representations of Pediatric Palliative Care

 

13.50H Conclusiones

RESÚMENES

Presentación – Dr. Panagiotis Pentaris

Dr. Panagiotis Pentaris es profesor asociado de Trabajo Social y Tanatología, con formación internacional y experiencia práctica en intervención en desastres y cuidados al final de la vida. Panagiotis es director de Investigación y Estudios de Investigación del Departamento de Estudios Sociales, Terapéuticos y Comunitarios de Goldsmiths, Universidad de Londres, Reino Unido, donde también ejerce como subdirector. Su trabajo se ha centrado en la muerte, el morir, el duelo, la religión, las creencias, la diversidad de género y sexual, y el trabajo social en contextos de desastre. Es el fundador y director del Thanatology Research Lab de la Universidad de Londres, y su investigación ha explorado aspectos de la muerte y el morir en las ciencias sociales y las políticas sociales a nivel internacional.

 

Introducción al proyecto: Representaciones del duelo y el dolor: visibilización, agencia y transformación social a través de la imagen – Dra. Montse Morcate (IP)

El proyecto aborda las narrativas visuales y las imágenes relacionadas con los procesos de duelo y dolor, con el objetivo de analizar y detectar los procesos de visibilización de determinadas personas y grupos que los sufren y que son invisibilizados o estigmatizados. Al mismo tiempo, se aborda la capacidad de acción y agencia de estas imágenes, así como su potencial como mediadoras del proceso de duelo.

La Dra. Montse Morcate es artista, investigadora y profesora en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona. La investigación de Morcate se centra en la representación visual de la muerte, la enfermedad y el duelo, y adopta un enfoque multidisciplinar que abarca el arte contemporáneo, la antropología visual, las humanidades médicas, las humanidades digitales, el fotoperiodismo y la memoria histórica. Actualmente es la investigadora principal del proyecto de investigación “Representaciones contemporáneas del duelo y el dolor: visibilización, agencia y transformación social a través de la imagen”, dentro de los Proyectos de Generación de Conocimiento 2022 del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, y de la residencia artística “Matriu en Flames: Narratives invisibles de dol, patiment i violència” en Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

 

Self-mourning and Posthumous Identity in Popular Film: On The Lovely Bones (2009) and Wristcutters: A Love Story (2006) – Dr. Mattia Petricola

Esta ponencia examina las representaciones del autoduelo y de la subjetividad póstuma en The Lovely Bones (2009) y Wristcutters: A Love Story (2006). En ambas películas, los protagonistas mueren —o entran en estados liminales— y se desplazan a planos alternativos de existencia, donde adquieren la capacidad de llorar sus propias muertes. Estas narrativas cuestionan los marcos tradicionales del duelo al situar a los muertos como sujetos que duelan y, al mismo tiempo, como objetos del duelo. Wristcutters permite finalmente un regreso al mundo de los vivos, sugiriendo que el autoduelo puede catalizar una renovación. En cambio, The Lovely Bones culmina en un cierre agridulce: la heroína presencia y participa en el duelo de los vivos, para después desprenderse de sus vínculos con el mundo material. La ponencia explora cómo estas películas reimaginan el duelo, la autonarración y el más allá.

El Dr. Mattia Petricola es profesor adjunto de teoría literaria y estudios intermediales en la Universidad de L’Aquila, Italia. Su investigación sobre tanatología se centra en los estados intermediales entre la vida y la muerte, la representación de la muerte en la cultura popular y los estudios queer sobre la muerte. Ha coescrito, junto con Panagiotis Pentaris, capítulos para Bloomsbury Cultural History of Death y para el próximo Routledge Queer Death Studies Reader.

 

Death Fictions – Dra. Stacey Pitsillides
 
Las ficciones nos permiten explorar, desde una distancia segura, nuestra relación con el mundo. Las ficciones de diseño nos permiten entrar en esos mundos, dejando que las personas los experimenten, los toquen y los exploren (Galloway y Caudwell, 2018). A veces sirven para provocar (Dunne y Raby, 2013), y otras para tranquilizar (Coulton et al., 2017). Partiendo del pensamiento feminista especulativo (María Puig de la Bellacasa, 2017; Paxling, 2018) y de imaginarios posthumanos (Neimanis et al., 2015), esta ponencia utilizará ejemplos procedentes del cine, la literatura y la práctica del diseño para invitar a reimaginar la muerte: confrontarla, desentrañarla, repensarla o jugar con las formas en que la muerte puede acercarse y mediarse a través de una lente biotécnica hacia futuros alternativos.

La Dra. Stacey Pitsillides es profesora asociada en la School of Design, Arts and Creative Industries de la Universidad de Northumbria y codirectora del Design Feminisms Research Group. Su investigación sobre muerte, creatividad y tecnología se ha desarrollado a través de una serie de publicaciones y de un cuerpo de práctica artística, incluida la Death Positive Library: Love After Death. En colaboración con hospicios, festivales, bibliotecas y científicos, su investigación práctica ha sido encargada e instalada en NESTA’s FutureFest, London Design Week, el ESRC Festival of Social Science y el festival DesignTO de Toronto, entre otros. Es investigadora honoraria del Centre for Death and Society (CDAS) de la Universidad de Bath, miembro electa del Council of the Association for the Study of Death and Society (ASDS) y forma parte de la junta de directores artísticos de D6:EU, una ONG cultural con sede en Chipre.

 

Illness, Death, and Grief Narratives in the Age of Generative Al: Towards a Theory of Human-Machine Visual Storytelling – Dra. Susana de Noronha

Una tecnología en evolución —los generadores de imágenes mediante inteligencia artificial (IA)— está dando lugar a una nueva variante de narrativas de enfermedad que cuestiona supuestos previos sobre su relación con las formas tradicionales de arte y creación de imágenes. Estas tecnologías no solo están transformando la manera en que representamos y damos sentido a la enfermedad, sino también la forma en que representamos la muerte y el duelo. Las ciencias sociales deben interrogar y analizar estos cambios, desarrollando una teoría amplia sobre la integración de las imágenes generadas por IA en las experiencias personales y colectivas de enfermedad, muerte, duelo y recuerdo. Debemos preguntarnos de qué maneras estas imágenes importan para renovar nuestra relación no solo con nuestros cuerpos, sino también con la pérdida: en cómo visualizamos la vulnerabilidad, la mortalidad y la resiliencia, y en cómo narramos las dimensiones emocionales y existenciales del sufrimiento, la muerte y el duelo a través de la colaboración humano-máquina.

Susana de Noronha es investigadora en CIES-Iscte – Centro de Investigación y Estudios de Sociología, Instituto Universitario de Lisboa (IUL), Portugal. Antropóloga y socióloga, doctora, trabaja en la intersección entre los estudios de ciencia y tecnología (STS), la antropología del arte y los estudios de cultura material y visual.

 

Total Pain in Audiovisual Representations of Pediatric Palliative Care – Dra. Outi Hakola

Las narrativas documentales sobre niños con enfermedades terminales en cuidados paliativos pediátricos construyen representaciones afectivas y corporizadas de la muerte y el morir. La pérdida de un hijo es un acontecimiento profundamente trágico, que inflige dolor no solo al niño, sino también a su familia y al personal médico que lo atiende. Adoptando un enfoque fenomenológico del dolor, aplico el concepto de dolor total de Cicely Saunders para interpretar narrativas audiovisuales como las series documentales de televisión The Hospice (2008) y Beautiful Lives (2011), así como los documentales Some Good Days (Davies, 1996), Griefwalker (Wilson, 2008) y Dying in Your Mother’s Arms (Beder, 2020). Sostengo que la representación sutil y, sin embargo, emocionalmente abrumadora de los niños que mueren extiende la experiencia del duelo y del sufrimiento al espectador, convirtiendo el dolor total en una experiencia compartida y afectiva. En lugar de presentar juicios morales cerrados, estas narrativas invitan al espectador a sentir, reflexionar y crear una conexión emocional con el sufrimiento, de un modo que hace que estas muertes sean visibles y significativas en la sociedad contemporánea.

La Dra. Outi Hakola es profesora en el Departamento de Gestión Sanitaria y Social de la Universidad de Finlandia Oriental. Su formación procede de los estudios cinematográficos, y su investigación se centra en cuestiones de muerte, morir y salud en la cultura audiovisual. Su libro más reciente, Filming Death: End-of-Life Documentary Cinema, fue publicado por Edinburgh University Press en 2024.

 

Este seminario se enmarca dentro del proyecto de I+D+i  Representaciones contemporáneas del duelo y el dolor: visibilización, agencia y transformación social a través de la imagen, PID2022-137176OA-I00, financiado por MICIU/AEI/10.13039/501100011033 y FEDER.